EL MÓN ESTÀ PLE DE MÀGIA

FORMULANT HIPÓTESIS Contraposició entre l'ensenyament tradicional o contructivista Colectiu-Individual  la mestra haurà de adaptar les activitats al alumnat, utilitzant grups més reduïts per poder-se adaptar a les possibilitat de l'alumnat . Metodología de lecto-escriptura Metodología Freinet: enseñaba a escriure i a llegir a través de text complets. Métode global Metodología Decroly: Descomposició del text. De lo general a lo partiular. Metodologia Montessori: Coneixement lletra per lletra, ascendent. Metodologia de Ana toberoski La contextualizacó de l'activitat; activar els coneixements del xiquets, fer esment a la memoria per saber que sap l'alumnat. Una vegada contextualizada es pasa a la textualizació. Remarcar l'importancia del nom propi a l'hora de l'ensenyament dels coneixements de lecto-escriptura. En l'ensenyament constructivista La mestra sempre te el paper de guia, enfocant a l'alumnat a trobar les solucions per ells

CONTE: UN VIATGE PEL MÓN Hi havia una vegada, dues amigues  Carme i Lucia, les dos anaven a la mateixa classe i tots dos  tenien en comú el mateix somni, viatjar pel món. Una vegada a classe, la seua mestra va fer una pregunta molt important per a les xicones, ja que eren a punt de començar un gran viatge. La mestra va  preguntar als seus alumnes si les agradava viatjar i Carme i Lucía van respondre molt emocionades: -Clar que sí!. -Ens agradaria conèixer diferents parts del món. Va afegir Carme. -Com per exemple, Mèxic, la Xina, l’Índia i Àfrica. Va dir Lucia. Al finalitzar la classe, Lucía i Carme es van anar juntes a casa i pel camí van continuar parlant dels viatges que volien fer. Lucia: Carme, m’agradaria molt anar a la Xina. Carmen: A mi també, hi ha moltes coses allà. Lucia: Saps quan es celebra el Any Nou a Xina? Carmen No!!! Quan? El 31 de Desembre? Lucia: No!, s’anomena el Festival de la Primavera i es celebra el Any Nou Lunar, els últims dies

Açí, el video de les grafies https://www.youtube.com/watch?v=mCPFG3PECes&feature=youtu.be

En les imatges que hem vist, es mostra un entorn plé de formes i colors, que criden continuament l'atenció, aquest estímul visual es el mijor recurs per l'aprenentatge de lecto-escriptura ja que ajuda als xiquets a conéixer el entorn que els rodea, ja que les imatges s'asemblen a la realitat, podem dir que aquest recurs es molt facilitador per l'aprenentage dels més petits. 

¿Què és la competència lectora? La competència lectora és l'habilitat d'un ésser humà d'usar la seua comprensió lectora de forma útil a la societat que l'envolta. ¿Quin paper juga la competència lectora en les diferents etapes educatives? En l'etapa d'infantil es fan jocs didàctics per aprendre a diferenciar formes i colors, axí, es desenvolupen les capacitats cognoscitives i es forman els coneixements bàsics. I més tard, a l'etapa de primària es comença a desenvolupar les habilitats de lectura i escriptura (alfabetització) i es comença a tindre interacció amb el món i la literatura.

El següent projecte que és portarà a terme tractarà el tema de la multiculturalitat. Actualment en un mateix lloc conviuen multitud de persones amb diferents cultures, i la presència i incorporació als centres educatius del nostre país per part d’alumnes de diversos orígens culturals, amb diferents llegües i costums, està a l’ordre del dia. Abans de començar a conèixer alguns aspectes culturals referents a altres països, és important que els xiquets/es aprofundeixen en la seua pròpia cultura; per aquest motiu, en aquesta unitat didàctica anem a donar a conèixer alguns continguts culturals d’Espanya. L'objectiu principal és treballar una unitat didàctica en la qual es coneguin diferents països i cultures. S'estudiarà la situació geogràfica, els aliments, la roba, els animals, els monuments, les cançons, les danses i els productes més característics i típics de cada país. Farem un viatge per diferents parts del món on els xiquets/es podran conèixer diferents cultur

En aquest vídeo s’explica de manera detallada les característiques dels programes d’immersió lingüística que s’apliquen al País Valencià (el vídeo es va enregistrar al CP Vicent Blasco Ibáñez, de la ciutat d’Elx). S’hi mostren gran quantitat d’activitats de classe en diferents nivells de l’educació infantil i primària, i també entrevistes amb pares i mares d’alumnes d’aquest programa. És un recurs òptim per a explicar les característiques dels programes d'immersió lingüística, especialment als pares i mares que vulguen conéixer les característiques del programa. https://www.youtube.com/watch?v=iz5RVnAlXhc

1. Relacioneu aquest joc amb les capacitats descrites per Bruner que s'experimenten amb les experiències del joc. Com hem vist al video, el xiquet s'amagaba per a que l'adult no el veguera. El joc segueix un patró per que sempre es fa el mateix,el xiquet s'amaga per a no ser descobert per l'adult.  El joc es desenvolupa en un espai reduït, on el xiquet no troba molts distraccions. Com hem explicat a classe, d'acord com es desenvolupe el nivell d'abstracció del xiquet/a, aquets serà és conscient del voltant, es a dir, s'adona que quan es tapa la cara en realitat no d'esapareix, solament es troba amagat perque un object li tapa. 2. Quines característiques d'aquest joc es relacionen amb el proces d'aprenentatge del llenguatge? Els xiquets interioricen estructures linguístiques. desenvolupament del diàleg entre el xiquet i l'adult. Aproximació a la realitat. 3. A través d'aquest joc, es poden aconseguir els object

L'ésser humà, posseeix la necessitat innata de comunicar-se i relacionar-se amb el medi que l'envolta, creant vincles afectius amb les altres persones i establint diferents tipus de relacions. Aquests vincles afectius es fan possibles a través del cos ja que és on es reflecteix la disposició emocional i mental de cada individu, aquest, exterioritza els seus pensaments, emocions, actituds i sentiments; pel que és l'instrument de comunicació més important. Aquest procés d'exteriorització de la personalitat a través del cos s'anomena expressió corporal, on tenen lloc la transmissió d'accions, signes i missatges, pel que posseeix un paper molt rellevant en la comunicació. De manera que, el llenguatge corporal és el primer sistema de comunicació amb què compta el nen / a, com més estímuls rebi, més facilitat tindrà per expressar-se i parlar, ja que, els nens aprenen per imitació dels adults del seu entorn, poc a poc, van ampliant els seus

Trobem dues formes diferents que es fan servir per desenvolupar el maneig d'una segona llengua. L'adquisició d'una llengua s'assembla a la manera en què els nens desenvolupen la seva habilitat en el maneig de la llengua materna. És, en dos sentits, un procés subconscient: L'alumnat moltes vegades ni s'adona que està adquirint una llengua; i es concentra més en poder usar-la per comunicar-se. Generalment l'aprenent no és conscient del que ha adquirit; no pot parlar de les regles que ha assimilat ni descriure-; simplement les ha internalitzat, sense fixar-se en això.  L'aprenentatge d'una llengua és diferent. És saber sobre una llengua, o conèixer-la formalment. S'ha suposat que la presentació explícita de regles i la correcció d'errors faciliten l'aprenentatge d'altres idiomes. Suposadament, la correcció d'errors ajuda a l'aprenent a arribar a la correcta representació mental d'una regla. 

Treball per projectes : Es troba enfocat als objectius que la mestra vol aconseguir amb els seus alumnes., a través d'un conjunt d'activitats. Com per exemple treballar les emocions, el cós humà, el medi natural, etc. Racons : Són espais físics i fixos repartits per tota l'aula ben diferenciats amb temàtiques diverses, com racó de cuina, de lectura, de disfresses on els xiquets/es són els proyagonistes del racó. (Han de tindre unes normes y el material ha de estar adaptat a les necessitats de l'alumnat.  Tallers : són un conjunt d'activitats que es plantegen al grup d'alumnes per ensenyar-alguna cosa concreta, sense oblidar mai que l'objecte d'aprenentatge ha de ser proper i sobretot, funcional per a ells. Es tracta d'una diversificació del procés d'ensenyament-aprenentatge que facilita als nens i nenes no només l'aprenentatge d'una sèrie de "tècniques", sinó també el desenvolupament de la creativit

Què és el Portfolio Europeu de les Llengües? El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) es tracta d’un document personal promogut pel Consell Europeu on qualsevol persona pot registrar les seues experiències de com après les diferents llengües així com el descobriment de les  diverses cultures. L’usuari pot a més, fer una autoavaluació utilitzant els paràmetres del Marc Europeu de Referència per a les llengües, d’aquesta manera s’aconsegueix que l’alumne o l’usuari es propose objectius i puga veure el seu progrés. Amb aquesta iniciativa es pretén afavorir la mobilitat de l’alumnat a les diferents ciutats d’Europa, la millora del sistema d’ensenyament-aprenentatge de les llengües, així com aconseguir que les persones valoren i tinguen interès per les diferents cultures i els idiomes. B. Quins són els seus components? . Proposa‘n una breu descripció El Portfolio està format per 4 parts: La portada, el

"Del bilingüisme al pluringüisme escolar" Considerem que els docents tenen que respectar el diferents ritmes que l'alumnat presenta per l'aprenentatge de la llengua, a més, haurà de proporcionar recursos per a que el alumnat tinga un aprenentatge significatiu, global e integral.

Ser bilingüe té molts beneficis. No solament és valuós en el món actual de l'economia global, sinó que també és beneficiós per als xiquets, ja que, ajuda a desenvolupar les funcions executives, incloent l'organització, la capacitat de concentració i la memòria. L'adquisició d'un segon idioma és un procés compleix. Hi ha que entendre els processos que prenen lloc i els factors que els influeixen. L'aprenentatge mateix no és simplement una qüestió d'intel·ligència i aptitud sinó d'actitud i motivació també. Aquesta ha estat una àrea d'interès per a professors de llengües estrangeres i psicòlegs. En totes les àrees de l'aprenentatge, la motivació és essencial per a triomfar. Hi ha dos aspectes especialment importants en aprendre una segona llengua: la necessitat comunicativa i les actituds dels estudiants cap a la comunitat que la parla. Per a molta gent, aprendre un segon idioma és una conseqüència esperada del seu ambient social, necessari p

la situació actual de l’ensenyament en valencià necessita de compromís i accions creatives com les que ens mostren en aquest documental,  “Roda la mola”  és un documental de  Tramuntana Produccions Audiovisuals  i fet per Mireia Mas Giménez (guió i producció periodística),   Maria Llinares Aparisi (càmera i muntatge),   Patricia Gadea Herrera (producció),   Joan Marc Pérez Girau. Com expliquen, l’escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l’oferta de places no està a l’alçada de la demanda. Dades que mostren la falta de normalització del valencià a l’escola i a la societat valenciana. Però després de tants anys i tantes traves, molts mestres, mares i pares continuen lluitant per la normalització de valencià a l’escola i per prestigiar-lo al carrer.  “Roda la mola”  vol mostrar aquest món  de lluita que envolta l’escola en valencià de la mà d’aq