Roda la mola. Un documental sobre l'escola en valencià.



la situació actual de l’ensenyament en valencià necessita de compromís i accions creatives com les que ens mostren en aquest documental, “Roda la mola” és un documental de Tramuntana Produccions Audiovisuals i fet per Mireia Mas Giménez (guió i producció periodística), Maria Llinares Aparisi (càmera i muntatge), Patricia Gadea Herrera (producció), Joan Marc Pérez Girau.

Com expliquen, l’escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l’oferta de places no està a l’alçada de la demanda. Dades que mostren la falta de normalització del valencià a l’escola i a la societat valenciana. Però després de tants anys i tantes traves, molts mestres, mares i pares continuen lluitant per la normalització de valencià a l’escola i per prestigiar-lo al carrer. “Roda la mola” vol mostrar aquest món  de lluita que envolta l’escola en valencià de la mà d’aquelles persones que el fan possible.


Carme Miquel (Mestra)

Autoformació linguística i pedagogica
Escola oberta, més oportunitats experimentals, no només un llibre per aprendre.
Utilització sempre de cançons.

alumnat innovador, amb coneixement del seu  voltant.


Vicent Bataller (Mestre)
"el xiquet te que aprendre a leer i escriure en la seua propia llenua materna"


Joan Baptista
renovació pedagogica i la llengua
asimilar la cultura de treballar en grup i compartir experiencies.
3 programes bilingues
- En valencià
-Inmersio lingüistica
-Incoorporació progresiva (PIC)

IMPORTÀNCIA DE LA NOSTRA LLENGUA

-La nostra llengua ens proporciona la comunicació amb el món.
-Importància de les vivencies per aprendre.
-Escola més renovadora, construir persones autónomes que influyen al món
-Cooperació pares i escola
-Practicar la democracia, societat en valors més digna





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DEBAT BILINGÜISME

Imagen
ACTIVITAT 1. L'ambert afirma: "Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada." Perquè es deurà prioritzar la llengua minoritzada per a que els xiquets i xiquetes aprenguen aquest idioma i desenvolupen les mateixes competències que tenen a  la seua primera llengua,és a dir, que sigan bilingües equilibrats. A més, per crear una nova educació per a que la societat valore aquesta llengua i no desaparega. ACTIVITAT 2. Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià? Els con eixements del castellà que servirien per aprendre la segona llengua, com és el cas del valencià serien:   El vocabulari (pel gran paregut) la fonética (perque es similar) la sintaxis (la mateixa) Per aquest fet un castellano-parla
Leer más

PREGUNTES DE LA LLENGUA

Imagen
Què entens per primera llengua? Per a nosaltres, la primera llengua és la llengua materna, es a dir, la primera que coneixem quan conmença el aprenetatje de la comunicació amb altres persones.  Es la llengua que parlem tots els dies amb la qual ens sentim més segurs i la que utilitzem per a comunicar-nos la majoria del temps amb la qual realitzem els nostres primers pensaments. Es pot tindre més d'una pimera llengua? sí, hi ha posibilitat de que els teus pares parlen dos idiomes, per exemple, si des del naixement els pares parlen amb tu en dues llengues diferents i desenvolupes les dues llengues per igual. Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta? Per a nosaltres no és correcte perque pot ser que no hagis après la llengua per la mare, si no, pel pare. Per aixó seria més correcte dir "llengua familiar". Què vol dir llengua preferent?   la llengua preferent fa referéncia al idioma que més utilitzem en la nostra vida i amb
Leer más

LA POSTAL

FORMULANT HIPÓTESIS Contraposició entre l'ensenyament tradicional o contructivista Colectiu-Individual  la mestra haurà de adaptar les activitats al alumnat, utilitzant grups més reduïts per poder-se adaptar a les possibilitat de l'alumnat . Metodología de lecto-escriptura Metodología Freinet: enseñaba a escriure i a llegir a través de text complets. Métode global Metodología Decroly: Descomposició del text. De lo general a lo partiular. Metodologia Montessori: Coneixement lletra per lletra, ascendent. Metodologia de Ana toberoski La contextualizacó de l'activitat; activar els coneixements del xiquets, fer esment a la memoria per saber que sap l'alumnat. Una vegada contextualizada es pasa a la textualizació. Remarcar l'importancia del nom propi a l'hora de l'ensenyament dels coneixements de lecto-escriptura. En l'ensenyament constructivista La mestra sempre te el paper de guia, enfocant a l'alumnat a trobar les solucions per ells
Leer más