PRACTICA CONTE

CONTE: UN VIATGE PEL MÓN

Hi havia una vegada, dues amigues  Carme i Lucia, les dos anaven a la mateixa classe i tots dos  tenien en comú el mateix somni, viatjar pel món.

Una vegada a classe, la seua mestra va fer una pregunta molt important per a les xicones, ja que eren a punt de començar un gran viatge. La mestra va  preguntar als seus alumnes si les agradava viatjar i Carme i Lucía van respondre molt emocionades:

-Clar que sí!.

-Ens agradaria conèixer diferents parts del món.

Va afegir Carme.

-Com per exemple, Mèxic, la Xina, l’Índia i Àfrica.

Va dir Lucia.

Al finalitzar la classe, Lucía i Carme es van anar juntes a casa i pel camí van continuar parlant dels viatges que volien fer.

Lucia: Carme, m’agradaria molt anar a la Xina.

Carmen: A mi també, hi ha moltes coses allà.

Lucia: Saps quan es celebra el Any Nou a Xina?

Carmen No!!! Quan? El 31 de Desembre?

Lucia: No!, s’anomena el Festival de la Primavera i es celebra el Any Nou Lunar, els últims dies de Gener o els primers dies de Febrer.

Carmen: Que estrany! I com ho celebren?

Lucia: Totes les famílies es reuneixen la vespra i celebren la seua arribada amb balls, cartels, decoració i menjars tradicionals.

Carmen: Ahhh! Quasi com nosaltres, solament que no ballem amb la família .

Lucia: Has vist com escriuen els xinesos?

Carmen: Sii, es una lletra molt diferent però es pot estudiar a l’escola

Ainara: Xiquetes, amb això vos puc ajudar jo.

Carmen i Lucia: Siii??

Ainara: Si, sóc xinesa y sabeu com s’escriu FELICITAT en xinés?  

Carmen i Lucia: No!

Ainara: Aquestes dos lletres signifiquen FELICITAT, els xinesos tenen moltes lletres, però no s’anomenen lletres sinó síl·labes i tenen mes de 56.000 lletres però amb solament 400 paraules pots parlar aquest idioma.

Lucia: Mare meua que difícil es aprendre el xines!

Ainara: Vaig a mostrar-vos el ball tipic de la Xina

Carmen: Que divertit!

Ainara: Agafar!

Les dues xiquetes van continuar el seu viatge, aquesta vegada anaven cap a l’índia.

Lucia: La meua noia es hindú i mira que m’ha regalat!

Carmen: Ala, que arbre més bonic!

Lucia: No es un arbre qualsevol!

Belén: Es l’arbre de la vida, es un arbre sagrat de la Índia, té una historia molt llarga de contar, es el contacte amb el mes enllà.

Carmen: Jo se alguna cosa sobre l’Índia

Belén: SI? Quina cosa saps?

Carmen: Hi ha una festa tradicional que tiren colors per l’aire per a rebre la primavera i celebren la festa durant dos dies.

Belén: Si, eixa festa s’anomena Holi! Es una festa amb molt color els xiquets s’omplin de colors per a acolorir els seus somnis.

Lucia: Jo vull fer una festa al col·legi!!

Belén: Voleu aprendre el ball tipic d’aquest país?

Carmen i Lucia: Si!

Belén: Prendre! uns pastissos típics de l’Índia.

Carme i Lucia, emocionades amb tot l’après van decidir anar a Mèxic!.

Lucia: saps que m’agrada molt el dinar d’aquest país?

Carme: No l’he tastat mai, doncs si que m’agradaria.

Felicidad: Jo vos puc ajudar a trobar el lloc per dinar, us recomanaré el més bo de tot Mèxic. On en fan truites amb pollastre o qualsevol altra varietat de carn, acompanya de pebrera vermella, groga i verda, i també on fan els millors nachos que són com una truita  recoberts de formatge fos i guacamole.

Lucia: Quina fam acaba de donar-me.

Carme: Sí, sona molt apetitós i ja es l’hora del dinar.

Felicidad: voleu probar-les? Puc contar-vos moltísimes coses més d’aquest país tan meravellós. Segur que tampoc coneixeu els vestits típics d’ací

Carme i lucia: No, no hi sabem... explica’ns més, explica’ns…

Felicidad: El nostre vestit típic es diu "poncho" i s'ha convertit en un senyal d'identitat per tot el món. S'associa a la música mariachi, també original de Mèxic. Voleu escoltar la música mexicana?

Carme y lucia: Siii

Les xicones amb molta il·lusió per haver conegut aquesta cultura, van finalitzar el seu viatge a Àfrica.

Carme: M’encanta aquest lloc. Sempre he volgut vindre a visitar Àfrica.

Lucia: Si? A mi sembla que en fa por, serà per totes les pel·lícules que hi he vist.

Julith: Quina por vols que donem? Sí som gent molt afectuosa i no fem mal a ningú. A més a més vaig a ensenyar-te un ball que és molt típic d’ací i que no pots anar-te sense aprendre-ho.

Lucia: Ai molt amable, que curiositat tinc per conèixer l’Àfrica

Julith es va posar a fer el ball típic d’Àfrica.

Carme: Ho fas de meravella, que enveja hem dóna no saber moure’m així de bé.

Julith: Moltes gràcies xiquetes. Ara vaig a donar-vos un caramels molts bons que soles en tenim ací a Àfrica. Preneu-ne dos cadascuna.

Carmen i Lucia: Gràcies a tu per la teua hospitalitat. Segur que en tornem.

Lucia: Mare meua Carme,totes les coses que hem aprés avui!

Carme: Es veritat,ara tinc mes ganes per viatjar i conèixer més països.